martes, 23 de diciembre de 2014

Taxonomia de Bloom

El passat dia 15 de desembre, a la classe de GTIC vam parlar sobre la útima entrada que cal realitzar per finalitzar el semestre: "La taxonomia de Bloom". 

Aquesta activitat consisteix en elaborar una taula  on es reflexin les capacitats que es desenvolupen en referència a cadascuna de les eines treballades a GTIC.

Benjamí Bloom, al 1956, va establir "La taxonomia de Bloom". Aquesta  Taxonomia estructura les habilitats de forma jeràrquica de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir assolides les d'ordre inferior. En el 2001 es va fer una revisió d'aquesta taxonomia i es van produir alguns canvis que podem veure reflexats en aquesta imatge.



La taxonomia, en definitiva, és una llista de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolar i per tant, ser objecte d'avaluació. 

 Si voleu llegir més sobre aquest tema podeu consultar:

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3 


A continuació, deixo penjada la meva taula de Taxonomia de Bloom on podeu veure tot el que hem treballat fins ara amb les seves respectives capacitats.

*Entrada realitzada conjuntament amb Rebeca Losada i Marta Pagan.

lunes, 22 de diciembre de 2014

Comunicador en xarxa

A l'assignatura de Comunicació Oral Escrita i Digital i Gestió de la informació i de les TIC vam haver de fer un seguiment a una persona que considerem un bon comunicador i corroborar-ho. 

El seguiment va ser durant un mes del 3 de novembre al 5 de desembre. El meu grup format per la Marina Garcia, Marta Pagan, Asuncion Perez i Inés Piqué vam escollir al periodista Victor Amela, i el vam seguir a través del programa Arucytis, la Contra de la Vanguardia i a les xarxes socials, entre altres plataformes. Tota la informació recopilada en aquest temps la vam recollir i estructurar en un sites dividit en pestanyes.

 Per sintetitzar la informació vam fer ús del programa Movie Maker per crear vídeos recopilatoris de les seves publicacions a la Contra de la Vanguardia i a les xarxes socials, Facebook i Twitter.

 Per més informació us deixem el link del nostre sites:


 Després de fer el seguiment vam arribar a la conclusió que en Victor Amela és un bon comunicador que destaca en les seves publicacions a la Contra de la Vanguardia, a diferència de les xarxes socials i el programa Arucytis donat que el contex on es troba no pot mostrar tot el potencial.

 Caldria dir que les xarxes socials les utilitza com a mitjà per comunicar la seva trajectòria professional.


 Aquesta entrada ha estat realitzada de manera conjunta amb Rebeca Losada i Marta Pagan.

Viquipèdia

La Viquipèdia és l’enciclopèdia de lliure llicència a la qual totes les persones tenen accés gratuït al coneixement. L’escriuen milers de voluntaris d’arreu del món en moltes llengües. Wikimedia és l’organització que dóna suport a l’estructura que sustenta la Viquipèdia. Cal remarcar, que només ho fa a l’estructura, ja que com he dit, els articles són obra dels viquipedistes que volen compartir coneixement. Per aquest motiu, hi ha gent de tot el món que es dediquen a protegir i millorar la qualitat d’aquests articles.
La Viquipèdia ens permet accedir, descarregar i reutilitzar el contingut i ofereix moltes opcions per compartir coneixement. 

Els pilars bàsics de la Viquipèdia i les normatives


La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals i de les específiques, per tant, no és ni un diccionari, ni una col·lecció de textos originals ni un diari. Busca el punt de vista neutral, és a dir, que els articles publicats no poden donar una visió concreta com la bona o vertadera, sinó que s'han d'exposar tots els punts de vista. Això implica citar les fonts autoritzades, sempre que sigui possible. Tot el que hi ha publicat a la Viquipèdia és de contingut lliure i tothom pot col·laborar i distribuir la informació lliurement.

La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta, que significa que s'ha de respectar als altres viquipedistes encara que no es comparteixin les opinions. Finalment, no té normes inamovibles més enllà d'aquestes. La gràcia d'editar és que no requereix la perfecció, i no s'ha de tenir por a modificar res, ja que totes les versions queden guardades.
Deixo aquí un vídeo on explica amb molta claredat què és la Viquipèdia i quins són els seus pilars bàsics:



D'altra banda, la Viquipèdia segueix unes normatives que serveixen pel bon funcionament de l'enciclopèdia. L'objectivitat és una d'elles, i representa que cal mantenir un punt de vista neutral, com he dit abans, i mostrar totes les visions sobre un tema. Respecte als drets d'autor, la Viquipèdia permet la distribució lliure, la modificació i l'ús sense restriccions de la informació, per tant, abans de copiar alguna cosa hem d'assegurar-nos que tingui una llicència lliure, ja que si no ho és, podríem tenir conseqüències legals.
Els articles han de tenir un contingut enciclopèdic, donat el caràcter de l'organització, i les planes de discussió han de servir per millorar-los.
Un altre aspecte important és el respecte a tothom. Els viquipedistes provenen d'orígens diferents i tenen opinions diverses, i hem de tractar-los a tots amb respecte.
Per últim, cal parlar que per mantenir la consistència del projecte, els articles han de seguir un estil i un format establert, que queda definit al llibre d'estil.

Beneficis de la participar en la Viquipèdia

La Viquipèdia amb totes les seves funcions ens faciliten la cerca d'informació sobre allò que volem aprendre, és a dir, que comporta una sèrie de beneficis no només per un col·lectiu, sinó per els alumnes, els mestres i pel centre.



Amb la Viquipèdia els alumnes obtenen una motivació, causada pel fet que poden compartir allò que han après a classe i sentir que és vàlid per tothom. Fan un aprenentatge significatiu, ja que la Viquipèdia, al no acceptar textos copiat d'altres fonts, obliga a escriure el propi text produint-se així un autèntic aprenentatge. Els alumnes aprenen també una competència digital sabent utilitzar una eina digital molt potent. El fet de publicar articles a la Viquipèdia millora la capacitat comunicativa dels alumnes treballant l'expressió, distingint entre objectivitat i opinió, etc.

Els articles creixen del treball de tots, no d'una única persona. Per què això es porti a terme, els alumnes han de saber acceptar normes alienes i d'aprendre a consensuar i dialogar. De la mateixa manera, augmenta la seva capacitat d'esforç, ja que els articles no surten a la primera, sinó que cales diverses revisions per aconseguir un article de qualitat.

Finalment, els alumnes augmenten el seu esperit crític en qüestionar-se la validesa d'allò escrit mentre valoren el propi coneixement.Pels professors també és una eina de valor. 

Gràcies a la Viquipèdia els mestres obtenen un retorn públic, fent que la societat es beneficiï dels seus treballs. També els serveis per incorporar la visió i les eines del segle XXI, i poden oferir més protagonisme als alumnes, fent-los participants actius en la construcció de nous coneixements i deixant enrere la visió de receptors passius de dades.

Com en la Viquipèdia queda registrat a l'historial totes les modificació que fa un alumne, l'avaluació és molt més rica, ja que poden mirar el procés que han seguit.

Per últim, dir que hi ha molts articles en altres llengües que els serveixen per comparar el seu treball convencional, per tal d'incentivar el debat a l'aula i la correcció d'errors en temps real.
El centre també és un beneficiari de l'ús de la Viquipèdia, ja que participa de forma activa en la creació de coneixement i guanya prestigi. Si es participa en l'edició en català, el centre ha de lluitar per la normalització i conservació de la llengua. Per acabar, es dóna un diàleg on el centre se suma a altres comunitats culturals, creant un retorn apropant així la cultura a tothom.

Treball a classe

Nosaltres a classe, després de parlar sobre què és la Viquipèdia, quina estructura té, com s'organitza i les fonts fiables, vam col·laborar en l'enriquiment de la Viquipèdia. 
Vam escollir un article d'algun tema relacionat amb l'educació i vam haver de verificar les fonts o afegir-ne, en el cas que no hi hagués gaires. 
En el meu cas, ho vaig fer conjuntament amb la Marina Garcia, i vam escollir un article que parlava sobre la psicomotricitat. Per consultar-lo us deixo aquí el link:http://ca.wikipedia.org/wiki/Psicomotricitat

La nostra feina es va basar en buscar noves fonts i referències, donat que a l'article no apareixen citades, com es pot observar a la imatge.


Per fer-ho, vam buscar altres pàgines web que parlessin sobre els apartats de l'article i vam afegir-les a l'apartat de referències. Cal aclarir, que per poder contribuir a la millora de la Viquipèdia és necessari el registre a la web, pas que vam fer anteriorment a la cerca de la informació. 
És molt important citar les fonts d'informació per tal de no cometre un plagi i que no ens esborrin l'article, per això utilitzem les referències. 
Les referències són els números que apareixen al text de l'article, i serveixen per organitzar les fonts d'informació i comprovar que la informació és fiable.


Les fonts que s'utilitzen per les referències han de ser serioses i independents. Llocs web com blogs no són vàlids, ja que qualsevol persona els pot editar de manera anònima i sense aportar necessàriament arguments contrastables. 
Per afegir les fonts hem d'entrar a la Viquipèdia amb el nostre compte i clicar a l'apartat de referències on posa "modifica".


Després, ens apareixerà una finestra on haurem d'introduir la nova font que hem trobat i desar els canvis.
Finalment, hem fet un seguiment del nostre article des de la edició de fins a dia d'avui, i no hem observat cap modificació al respecte. 

Aquesta entrada ha estat realitzada de manera conjunta amb Rebeca Losada i Marta Pagan.

sábado, 20 de diciembre de 2014

Viquipèdia i preguntes

Una altra activitat que hem realitzat a classe de GTIC ha estat contestar una sèries de preguntes sobre la Viquipèdia i les Wikis. Ho hem fet en grups, en el meu cas amb la Marina Garcia i Marta Pagan.
Hem utilitzat una presentació Google per exposar la nostra activitat sobre Viquipèdia. 




domingo, 7 de diciembre de 2014

Twitter


Twitter és un servei que permet als seus usuarisenviar i publicar missatges de breu extensió (140 caràcters exactament) anomenats tweets.

Aquests tweets es poden veure en la pàgina principal de l'usuari, ja siguin els seus com els de les persones que segueixi en twitter.
Quan l'usuari vagi al mur de la pàgina principal podrà veure els últims tweets seus i dels usuaris als quals segueix, i per la mateixa regla, els usuaris que ens segueixin a nosaltres, també ho veuran d'aquesta manera.

Com enregistrar-se a Twitter?


Accedim a la pàgina oficial deTwitter, en la part superior dreta trobarem dues opcions: 


1. Per accedir a twitter si ja estem enregistrats.

2. Per enregistrar-nos si encara no estem enregistrats.

Com som nous en twiter doncs entrarem en l'opció per enregistrar-nos de nou.
Omplirem les dades personals, amb el nostre nom, correo electrònic i la contrasenya que escollim per al nostre compte.
Haurem de seguir 6 passos on ens demanaran preferències ( del que ens interessa seguir a Twiter, Ens faran una sèrie de recomanacions per afegir comptes per a seguir nosaltres a la nostra pàgina.

Després haurem de posar el nostre perfil amb una fotografia i editar la informació que volguem de nosaltres i premem continuar com podem veure a la dreta.
Per últim, ens dona l'opció a poder seguir els contactes que tenim amb aquest compte de gmail.
Ara, ja tenim al complert el nostre enregistrament a Twitter i podem anar seguint a aquelles webs de persones o fundacions que ens interessin.




Com hipervincular Twitter al nostre blog?

En primer lloc anirem a la pàgina web de Twitter i clicarem sobre la part superior dreta el botó de perfil i configuració. Un cop allà clicarem sobre l'apartat de configuració i accedirem a la pàgina que tenim mostrada. 
En segon lloc anirem a la columna que tenim a la part esquerre del blog i clicarem al botó on posa Widgets i clicarem allà per afegir un widget en el nostre blog.

Ens sortirà una opció que posa afegir o crear un nou widget, cliquem aquí i ens portarà al següent pas.



El següent pas és quan estem en la pàgina d'afegir un widget seleccionem diverses opcions que volem escollir per a que surti en el nostre blog com el color del fons, color de la lletra, etc.
Un cop escollides posem desar canvis i ens sortirà el codi embed que l'haurem de copiar i enganxar en la pàgina del nostre blog.





En el nostre blog haurem d'anar a disseny del blog, format, i afegeix un gadfet on nosaltres volguem del format.
Un cop aquí ens sortiran diverses opcions, doncs hem d'escollir l'opció de html/java script. Donarem al botó d'afegir en el + de color blau i ens portarà a la configuració.


Trobarem dos camps que haurem d'omplir, un el títol que podem posar Twiter o el títol d'aquell gadget i el segon, on posa el contingut, que posarem el codi embed que hem copiat de la pàgina de twiter.
Un cop copiat el cide embed desem els canvis i quann anem al nostre blog, podrem veure nosaltres i els usuaris els twitts del nostre twiter a temps real.






Aquesta entrada ha estat realitzada de manera conjunta amb Rebeca Losada i Marta Pagan.

sábado, 6 de diciembre de 2014

Padlet

El Padlet és una altra eina que ens dóna la possibilitat de compartir i col·laborar en la creació d'informació. És una aplicació molt senzilla, ja que no cal registrar-se i dóna moltes possibilitats per compartir-los a les xarxes socials, amb codis embed, etc.



Aquest exemple s'anomena "Animalets que no voldríes tenir a casa". Per crear-lo hem de clickar a la pestanya de create new padlet, i se'ns obrirà el nostre mur. A la dreta de la pantalla ens apareix una barra amb diferents opcions per l'edició del nostre padlet. L'últim botó, el de configuració ens permet posar-li un títol i una descripció. També ens dóna l'opció de canviar el fons, ja sigui de color o amb una imatge. 


A més, podem escollir com volem que s'organitzin les imatges que inserirem, afegir una direcció web i seleccionar la privacitat que vulguem. 

Per adjuntar imatges, podem arrosegar-les des d'una carpeta o fent un doble click al mur i buscant i l'arxiu a la biblioteca. 

Per últim, podem compartir el nostre padlet a les xarxes socials, imprimir-lo o exportar-lo en format pdf, excel o com a imatge. 








Aquesta eina podem fer-la servir a les aules amb els nens a mode d'agenda, per passar llista, per treballar alguns conceptes, etc. Són útils com a recordatori o com a activitat.
Aquest és el resultat final del padlet que vam crear entre tota la classe.





Aquesta entrada ha estat realitzada de manera conjunta amb Rebeca Losada i Marta Pagan.

viernes, 5 de diciembre de 2014

Els fluxogrames


A la sessió de GTIC, vam estar parlant dels fluxogrames. Explicaré una mica, abans de començar, què és un diagrama de flux.

Bé, representa diferents processos per a resoldre una tasca determinada. Actualment, s'utilitza aquesta eina en múltiples àmbits. Els diafragmes de flux els podem treballar amb diversos programes, entre d'altres: el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions, etc.

A GTIC, hem decidit utilitzar una eina concreta; Gliffy que serveix entre d'altres aspectes , per crear, guardar i editar diagrames de flux. La podrem trobar a: http://www.gliffy.com/.


L'activitat que haviem de fer consistia en crear un diagrama de flux que representès el fet de creuar un semàfor. Tots els passos que cal fer abans de creuar. Desprès, cal exportar-ho a JPG i penjar-ho al bloc.


*Aquesta entrada ha estat elaborada de manera conjunta amb Rebeca Losada i Marta Pagan.

lunes, 1 de diciembre de 2014

Bubbl: Mapes conceptuals










El mapa conceptual és una eina que podem utilitzar per organitzar i estructurar els nostres coneixement i així poder estructurar tant per ensenyar com per a nosaltres elaborar classes Amb els mapes podem transmetre de manera gràfica els noctres coneixements utilitzant-los com a una xarxa de conceptes. 

Els nódols representen els conceptes que volem posar i els enllaços que elaborem representen la relació entre els conceptes.

Per elaborar el nostre mapa conceptual utilitzarem bubble, una eina per a crear mapes de conceptes de forma online. El seu ús és fàcil i intuïtiu, amb aquest programa podem exportar com imatges i compartir a internet a través de l'enllaç de la pàgina web o amb el codi embe.

És una eina molt adequada per al treball de classe ja que ofereix la possibilitat de realitzar els mapes col·laborativament.
Es pot utilitzar sense registre previ, però, per a poder fer ús es convenient resgistrar-se i emprar un compte.

A classe de GTIC d'avui hem creat un mapa conceptual amb bubbl a partir d'un text sobre un sopar de Nadal. Aquests mapes es poden exportar i es poden guardar com a jpeg o png.

Aquest és el resultat:



Fotografia del dinar de Nadal:



Aquesta entrada ha estat realitzada de manera conjunta amb Rebeca Losada i Marta Pagan.

Wordle


Wordle és un programa per generar "núvols de paraules" a partir d'un text. En aquests núvols, les paraules que es repeteixen amb major freqüència apareixen més grans, i les que es repeteixen amb menys freqüència apareixen més petites. A més, es poden editar canviant els colors, el fons, la lletra, etc. Per últim, pots guardar-los com a imatge en formats .jgp o .png, i es poden imprimir o guardar-les a la galeria de Wordle per compartir-les amb els altres.

Visualment, hi ha diversos aspectes a tenir en compte i que són el resultat de la investigació feta per Lohmann, S., Ziegler, J. i Tetzlaff, L. a la Universitat de Duisburg-Essen, l'any 2009.

En aquesta web, s'explica amb claredat els diferents tipus de "núvols de paraules" que existeixen i els aspectes visuals que s'han estudiat: http://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAvol_de_paraules

Per crear un "núvol de paraules" a Wordle hem de clickar l'opció de crear el nostre propi núvol de paraules. Aquí apareix una finestra on podem enganxar un text, escriure'l directament o inserir l'enllac d'una pàgina web, i desprès hem de clickar a on posa submit per què generi el núvol del contingut.





Aquesta entrada ha estat eleborada de manera conjunta amb Rebeca Losada i Marta Pagan.